Resultats de la cerca

El 1930 debutà en el teatre on obtingué nombrosos èxits tant a Londres com a Broadway Parallelament treballà també en el cinema, i el 1964 fou guardonat amb l’Oscar per la seva interpretació a May Fair Lady de GCukor Participà, entre altres, en els films Blithe Spirit 1945 de D Lean, The Honey Pot 1967 de JL Mankiewicz i The Staircase 1969 de S Donen

Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991  Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992  De poble en poble ,…

Debutà en la Comédie-Française 1787, però més tard obrí pel seu compte el Théâtre-Français 1791, on interpretà els principals personatges shakespearians Novament a la Comédie-Française, representà sobretot els herois de PCorneille Fou afavorit per Napoleó, el qual en alguna ocasió el féu representar privadament

Malgrat la seva aparença freda i distant, aconseguí de comunicar una profunda intensitat dramàtica als seus personatges Treballà a Citizen Kane 1940, Shadow of a Doubt 1943, Under Capricorn 1949, The Third Man 1949, The Flags West 1950, September Affair 1951, Niagara 1953, The Angle Wore Red 1960, etc

A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur σκηνh amb…

Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres

Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom…

Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser…

Aparegué després en films famosos del seu germà Shoulder Arms, A Dog's Life, Pay Day, The Pilgrim i treballà com a protagonista còmic The Better'Ole , de Charles Riessner, 1926 Amb l’arribada del cinema sonor es retirà

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet