Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Mariana Alcázar
Teatre
Actriu de gèneres diversos.
Actuà principalment a Madrid amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic
Joaquim Ayné i Rabell
Periodisme
Literatura
Teatre
Comediògraf, poeta i periodista.
Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus, Sabadell, etc aplegà els seus poemes en el volum Branquillons 1886 Escriví comèdies, la major part en un acte, algunes de to patriòtic, però en general peces còmiques sense gaire ambició Els amics porten fatics 1900, Un home de palla 1891, etc, i un drama en tres actes Lo joc 1899
Petruška
Teatre
Personatge principal del teatre de titelles rus.
Probablement prové del Pulcinella italià Posseeix característiques similars, encara que adaptades al país, al personatge dels teatres de titelles italià i francès Petruška, la seva muller, el gitano, el doctor, el guàrdia, l’alemany, el gos, etc, formen el conjunt teatral ple d’improvisació i d’humor que representa escenes satíriques, còmiques, costumistes, etc Stravinskij compongué un ballet 1911 sobre aquest tema
Josep Épila i Simón
Periodisme
Teatre
Periodista i comediògraf.
Redactor del diari “Las Provincias” Hi féu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914 Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922
Rafael Maria Liern i Cerach
Teatre
Autor teatral.
Estudià lleis En català escriví unes quantes peces curtes i còmiques, d’escàs interès De femater a lacaio 1858, Les eleccions d’un poblet 1859, etc En castellà escriví una “comèdia de màgia”, La almoneda del diablo 1862, Una conversión en diez minutos i altres obres Redactà i publicà el periòdic satíric en català “El Saltamartí” 1860-61 Dirigí a Madrid el Teatro Real, el del Retiro, el de la Zarzuela i altres
Francesc de Paula Huertas i Rosell
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i actor.
Collaborà en els periòdics republicans La Libertad i El Federal 1868 Alguns dels seus poemes foren publicats en llibres collectius com Tabal i donçaina Actor professional, és autor de l’obra dramàtica Bandera republicana i de peces còmiques com Ja ve Cucala 1873, La tea de la discòrdia 1873, Un empleo encomanat 1876, El mestre de fer colloquis 1875 i Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc Bellido , entre d’altres
,
Adam de la Halle
Literatura
Teatre
Trouvère picard, anomenat també Adam le Bossu
.
Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats
Henry Becque
Teatre
Dramaturg francès.
Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà
Josep Maria Pous i Arxer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero
,
Charles-Simon Favart
Música
Teatre
Comediògraf i compositor francès.
Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc