Resultats de la cerca

La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland  1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país,  Valley Song  1996,  Sorrows and Rejoicings…

Aparegué després en films famosos del seu germà Shoulder Arms, A Dog's Life, Pay Day, The Pilgrim i treballà com a protagonista còmic The Better'Ole , de Charles Riessner, 1926 Amb l’arribada del cinema sonor es retirà

D’origen jueu, el 1951 emigrà a Londres, on poc després d’arribar es canvià el cognom Inicià estudis de teatre, que cursà a la Royal Academy of Dramatic Arts El 1953 s’incorporà a la Shakespeare Company, on fou ajudant del seu director, sir Donald Wolfit El 1960 s’establí com a escriptor, i inicià una abundant producció en diversos gèneres, bé que obtingué ressò sobretot com a autor teatral, especialment amb The Dresser 1980, obra protagonitzada per un vell actor en declivi i el seu assistent La majoria de les seves peces es desenvolupen sobre una angoixada relació central, basada en el…

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…

Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por

Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual formen part l’Ajuntament…

Té el predecent en la iniciativa de l’entitat bisbalenca Paufila, que els anys 1984 i 1985 organitzà dues edicions de Fira de Circ, que reprengueren una dècada més tard Organitzada conjuntament per l’entitat Fira de Circ i l’Ajuntament, els espectacles mostren una àmplia diversitat de gèneres i intèrprets circenses bàsicament acrobàcia, malabars i pallassos que s’exhibeixen en diversos punts del centre urbà L’any 2012 li fou concedit el premi Nacional de Cultura en la categoria de circ

El 1985 féu una estada a l’ISTE d’Eugenio Barba i al Berliner Ensemble, els resultats de la qual s’observaren en el seu primer espectacle de text, Así que pasen cinco años 1986 de García Lorca L’espectacle que consolidà la companyia fou Hamletmaschine de HMüller El seu director, RIniesta, posà en funcionament el 1994 un centre dedicat a la investigació i formació teatral, el Territorio de Nuevos Tiempos TNT Els espectacles sorgits d’aquesta darrera etapa són Elektra 1996, premi al millor espectacle andalús de la temporada, Divinas Palabras 1998, premis Ercilla i al millor director andalús, i…

Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…