Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Thomas Corneille
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg, erudit i poeta francès, germà de Pierre.
Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685
Josep Subirana i Serra
Josep Subirana i Serra
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous
Bernat Morales i Sanmartín
Literatura
Teatre
Novel·lista i autor teatral.
Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…
Núria Tubau i Jordi
Teatre
Autora de teatre infantil.
Es donà a conèixer amb l’obra Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i Marco Polo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per a aprendre a…
,
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès elisabetià s’…
Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
Eduard Escalante i Mateu
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861 —en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit—, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un…
,
Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…