Resultats de la cerca

Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part…

Inicià l’operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l’Aliança del Poble Nou Els baixos fons , de Maksim Gor'kij, i Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, foren estrenes d’una gran qualitat Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, que fou batejat amb el nom de L’Òliba El metge a garrotades , de Molière, i La comèdia de l’olla , de Plaute Es distingí com a director Francesc Nello, i com a escenògraf, Fabià Puigserver

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

El projecte fou encarregat per l’Ajuntament a Lluís Pasqual el 1997 i el 2000 es formalitzà, juntament amb la Diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre Aquest complex comprèn el Mercat de les Flors —habilitat com a espai escènic municipal—, el Palau de l’Agricultura —nova seu de la Fundació Teatre Lliure i on es troben el Teatre Fabià Puigserver i l’Espai Lliure— i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc

El compositor francès Henri Busser en feu una òpera 1948 amb el mateix títol estrenada a Barcelona el 1965 el tema inspirà també el film de Jean Renoir Le carrosse d’or 1952

El congrés ratificà els acords del congrés de Sants i organitzà els sindicats únics per ram d’indústria Refermà que l’objectiu final de la CNT era el comunisme llibertari i optà per l’adhesió de la CNT a la Internacional Comunista

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa  i L’Avi , que dirigí, La Bugadera  i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs