Resultats de la cerca

Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants, actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Començà la seva carrera com a actor en el teatre independent L’any 1975 intervingué en el muntatge Boa constrictor , de Marta Català, i el 1976 formà part del Grup de Teatre de l’Escorpí, i participà en Quiriquibu , de J Brossa, i Tirant lo Blanc , dirigit per J A Codina Membre de l’equip fundacional del Teatre Lliure, actuà en els muntatges d’aquesta formació entre el 1976 i el 1984 Camí de nit , Mahagonny , Leonci i Lena , Titus Andrònic , Hedda Gabler , La nit de les tríbades , La bella Helena , Primera història d’Esther , Els fills del sol , etc Entre el 1979 i el 1980…

Escriví nombroses peces teatrals de caràcter divers, com sarsuela Agafar-ho al punt , 1879, comèdia Buscar l’agulla , 1876 i drama L’infern

Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat

Té els origens en el projecte de l’Escena Catalana Transfronterera, impulsat l’any 2009 Pretén bastir una gran infraestructura per a les arts escèniques centrada en la cultura catalana i mediterrània a partir de la collaboració amb l’entitat gironina El Canal - Centre d’Arts Escèniques de Salt N'és el principal impulsor Salvador Sunyer i Bover i ha rebut un important suport financer de la Unió Europea La seu fou inaugurada el 10 d’octubre de 2011 Projectada pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Métra, és compost per sis edificis i té l’emplaçament a la riba dreta de la Tet, entre els ponts…

Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar Wilde L’ase d…