Resultats de la cerca

Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581 És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomf construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II de Castella el 1585 i que després foren publicades

Treballà a l’impremta familiar Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc , participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864 Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala , 1899 Adoración de los Reyes Magos , 1892 Entremès de ses flassades i  Doñ Pere Singlà 1882 segona part, 1884, algunes de les quals en collaboració amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes 1866 ‒ 1909, autor d’altres obres, en castellà, com El problema social, Corona de espinas 1902, Viaje a la Luna 1904, etc En castellà és autor de la…

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n'ordenà i n'inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys…