Resultats de la cerca

Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els reflectors

D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno…

Escriví Un'anima debole 1848 i Il codicillo dello zio Venanzio 1865 d’ambient popular, Il duello 1868 i Cause ed effetti 1872, d’ambient contemporani, i Goldoni e le sue sedici commedie nuove 1852, de tema historicoliterari

Sovint encarnà, dins una línia tragicòmica, l’home italià populatxer i mediocre, amb totes les seves frustracions Alguns dels seus films són Domenica è sempre domenica 1958, Quelle joie de vivre 1960, Il federale 1961, La voglia mata 1962, La marcia su Roma 1962, Una questione d’onore 1965, L’immorale 1966 i Cattivi pensieri 1977 Després del premi d’interpretació a Canes per La tragedia di un uomo ridicolo 1981, interpretà, entre d’altres, les comèdies Amici mei II 1983, Le bon roi Dagobert 1984, La cage aux folles III 1985, Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno 1985, Yiddish…

El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969,  Morte accidentale di un anarchico 1970, la…

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911

Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento…

El 1944 fundà el grup teatral La Culissa, i el 1951 el grup de teatre de cabaret La Panaglia La seva obra evolucionà des d’un neorealisme, present en peces com ara La famiglia Rubar 1941, Chispar Rentsch 1946, al drama històric, com Il pövel cumanda ‘El poble dominat’, 1950 La seva obra cabdal és, això no obstant, La s-chürdum dal sulai ‘L’eclipsi del sol’, 1953, exponent de la lluita contra tota mena d’autoritarisme El 1980 foren publicades les seves obres completes Ouvras dramaticas És també autor de les novelles La jürada ‘La palissada’, 1980 i Il giat cotschen…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1759 Després de l’expulsió de l'orde, l'abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore 1789 i La zingara 1791-1800 Escriví també la disquisició filosòfica  Elogio funebre di un illustre filosofo…