Resultats de la cerca

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La…

Treballà a l’impremta familiar Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc , participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864 Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala , 1899 Adoración de los Reyes Magos , 1892 Entremès de ses flassades i  Doñ Pere Singlà 1882 segona part, 1884, algunes de les quals en collaboració amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes 1866 ‒ 1909, autor d’altres obres, en castellà, com El problema social, Corona de espinas 1902, Viaje a la Luna 1904, etc En castellà és…

A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense  1892 i El Vendrellenc  1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què…

Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part,…

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta…

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Debutà molt jove com a actor en el teatre amateur , en castellà, i el 1900 fou contractat pel Teatre Gran Via de Barcelona com a intèrpret baríton de sarsueles La verbena de la Paloma, Marina  Alhora treballava de caixista en una impremta El 1903 s’incorporà al Teatre Íntim d’Adrià Gual El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc, i actuà en el Teatre Còmic i als Espectacles Graner, fins que el 1908 formà part de la companyia d’Enric Giménez al Teatre Principal Assolí una extraordinària popularitat com a intèrpret de textos còmics i vodevils, al capdavant de les companyies…