Resultats de la cerca

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’…

El 1954 s’installà al Theater am Schiffbauerdamm Ha posat en pràctica les teories brechtianes sobre direcció i interpretació

Generalment està connectat amb el desenvolupament de l’acció i, alhora que en pot exposar l’argument, també en pot constituir una anticipació o bé una interpretació

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera…

Filla de VMinnelli i JGarland El 1972 li fou atorgat l’Oscar d’interpretació femenina per Cabaret de BFosse Altres films seus són Lucky Lady 1975 i New York New York 1977

Aportà al teatre una nova forma d’interpretació, oposada a la de les actrius del seu temps, com és ara Sarah Bernhardt Mantingué una turbulenta relació amb el compositor, llibretista, poeta i crític italià  Arrigo Boito  

Assolí una gran fama per la seva interpretació de les primeres obres teatrals romàntiques Residí molts anys a Catalunya, i actuà alguns cops en teatre català el 1861 estrenà Una noia com un sol , de Francesc Vidal i Torrent

Debutà com a actor el 1939 i guanyà l’Oscar a la millor interpretació masculina per Stalag 17 1953 de B Wilder, que el dirigí en alguns dels seus millors papers Sunset Boulevard 1950, Sabrina 1954 i Fedora 1978

S'especialitzà en la interpretació de films del gènere de terror, entre els quals cal esmentar The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Hound of Baskerville 1959, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, The Devil’s People 1975, Biggles 1985, etc