Resultats de la cerca

La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novella Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra Estudià un any a la Universitat de Princeton 1906 i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner Casat el 1909, es divorcià el 1912 Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg La primera obra, The Web 1913-14, féu possible el seu ingrés a la…

Participà activament en el corrent surrealista La seva obra fou donada a conèixer per la revista L’Amic de les Arts Exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1930, presentat per Sebastià Gasch, i també en una de les exposicions de l’ADLAN Com les de Joan Miró, les seves pintures presenten fons que suggereixen espais, formes isolades, com volums transparents, i línies capçades, en equilibri mecànic Del 1930 al 1936 presentà a Sitges i a Barcelona obres de teatre contemporani Cocteau, O’Neill, Pirandello i clàssic Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona 1940, des del…

Sovint recorrien al cant i a la dansa Tingué com a origen els himnes i els cants religiosos de la Grècia primitiva i assolí importància en el ditirambe En Èsquil, Sòfocles i Eurípides els coreutes dialogaven amb els actors, comentaven l’acció i hi intervenien fins i tot amb funcions de protagonista Coèfores, Eumènides Les intervencions del cor rebien els noms d'estrofa, antístrofa, melodrama i epode El cor còmic exposava les idees de l’autor paràbasi A la comèdia nova i la comèdia romana no hi havia cor A la tragèdia romana, les intervencions corals no seguien cap normativa Durant l’edat…

Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També ha dirigit…

Llicenciada en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, es graduà en mim i pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on posteriorment ha estat professora d’interpretació S’inicià professionalment el 1975 i els anys 1985-87 amplià, becada, estudis a Nova York En 2010-17 fou directora artística del Teatre Akadèmia, molts muntatges del qual també protagonitzà o bé hi interpretà papers destacats El 2018 creà la companyia Dau al Sec, de la qual és directora Entre els títols del seu repertori teatral, part del qual també ha produït, es destaquen Revolta de bruixes , de…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis…

Trajectòria teatral Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq 1974-76 Fou membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on participà en la major part dels muntatges una quarantena, entre els anys 1976 i 2000 Fou notable la seva actuació en La Bella Helena 1979, de J Offenbach i P Hacks, dirigida per Pere Planella El balcó 1980, de J Genet  Al vostre gust 1983, de W Shakespeare  Una jornada particular 1984, d’E Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats  La senyoreta…

De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur  en una penya del Club Natació Montjuïc fent la Doña Inés de Don Juan Tenorio Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams 1957 Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre Als escenaris actuà en companyies diverses, entre les quals hi…

Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…