Resultats de la cerca

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos 1988, A…

Residí habitualment a Madrid, on estrenà i publicà un gran nombres d’obres teatrals, entre les quals La toma de Hay por Josué 1801, El buen y el mal amigo 1801, El triunfo del amor y de la amistad 1804 i La Eumenia o La madrileña 1805

Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por

S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa,  d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i…

Fou sacerdot i ocupà un benefici en un hospital de Toledo Escriptor adscrit a l’òrbita de Calderón, no gaudí de gaire imaginació i es limità a reelaborar obres d’altri Escriví comèdies religioses, com La cena del rey Baltasar i El más ilustre francés , i històriques, com El valiente justiciero y Ricohombre de Alcalá i Los jueces de Castilla Les seves dues obres millors, El desdén por el desdén i El lindo Don Diego 1654, foren imitades per italians i francesos

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914 Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…

Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001