Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jean-Gaspard Deburau
Teatre
Actor de mim francès.
Convertit en un personatge gairebé mític, dominà amb la seva personalitat quasi tota la seva època Començà a treballar a París, al Boulevard du Crime i al Théâtre des Funambules, i féu una gran creació de Pierrot
Àngel Fernández i Castañer
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor
teatre romà de Cartagena

Teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del…
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…
Jaume Gras i Vila
Teatre
Autor teatral i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà diversos càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim de Feliu Aleu Escriví per al teatre La vida d’un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època Formà part de la Penya Santamaria i fou un dels…
Claudia Cardinale
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica italiana.
Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb I soliti ignoti 1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia 1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli 1960, Il gattopardo 1963 i Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia 1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini, L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el documental…
Salvador Estrada i Ribas
Literatura catalana
Història del dret
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Advocat, escriptor, gramàtic i lexicògraf.
Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas cartas ,…
,
Jaume Piquet i Piera
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor i empresari teatral.
Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…
,
Josep Coll i Britapaja

Josep Coll i Britapaja
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Teatre
Escriptor i compositor.
Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…
, ,
Josep Amich i Bert
Cinematografia
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, cineasta i periodista, que utilitzà el pseudònim d’Amichatis.
Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables i dirigí el diari radical Renovación 1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As 1921, España Teatral Cinematográfica 1921-22, Información cinematográfica 1922-36, Popular Film 1926-37, El Público 1927, Films Selectos 1930-37 i Espectáculo 1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…
, ,
