Resultats de la cerca

Hereu de Stanislavskij, proposa un teatre que planteja qüestions ètiques i socials L’any 1949 acabà els seus estudis al MHAT Teatre d’Art de Moscou, del qual esdevingué director el 1970 L’any 1956 organitzà, en el si del MHAT, l’Estudi dels Joves Actors, el futur Sovremennik

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo  Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914

S'inicià en els grups del teatre independent dels anys seixanta i setanta caracteritzats per la renovació de les formes escèniques i per la preocupació per les qüestions socials Amb els directors William Gaskill i Max Stafford-Clark creà la Joint Stock Company A partir dels anys vuitanta mostrà un canvi d’atenció vers les situacions personals i individuals, en films com ara Wetherby 1985 o Paris by night 1988 Però la seva implacable crítica dels estaments de la societat anglesa continuà en la “trilogia política” Racing Demon 1990, sobre l’Església, Murmuring Judges 1990, sobre la justícia, i…

Fou diplomàtic, i la seva primera producció literària fou Les provinciales 1909, recull de tipus i narracions Les seves novelles, tret de Suzanne et le Pacifique 1921, reflecteixen generalment experiències personals — Simon le pathétique 1918, Adorable Clio 1920— i qüestions polítiques diverses — Siegfried et le Limousin 1922, Bella 1926— aquestes novelles i altres — Combat avec l’Ange 1934, Choix des élus 1938, etc— són escrites en un llenguatge poètic, que esdevé particularment preciosista en les darreres És, però, en el camp del teatre on Giraudoux és més conegut La seva producció…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit per L Homar,…

Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar   El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint,  La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de…

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…