Resultats de la cerca

Secretari del comte d’Orpesa i cronista d’Índies, s’ordenà de sacerdot 1667 En el teatre El doctor Carlino, El amor al uso, Un bobo hace ciento , etc es mostra seguidor de Calderón Molt més important és la seva tasca d’historiador, com es reflecteix en la Historia de la conquista de Méjico 1685, amb una prosa elegant i acurada Les seves Poesías sagradas y profanas 1692 palesen influències gongorines

Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia…

Publicista de l’empresa Maggi, secretari de dos circs, periodista, collaborador de la revista Simplicissimus i actor ambulant de cabaret, fou també actor i director de les seves pròpies obres, a Berlín i sobretot a Munic La seva obra dramàtica, d’un to humorístic, ataca durament la burgesia, especialment pel que fa a la vida sexual Hom considera el seu estil com un precedent de l’expressionisme Cal destacar-ne Frühlings Erwachen ‘Despertar de primavera’, 1891, Der Erdgeist ‘L’esperit de la Terra’, 1895, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1904 aquestes dues, unides,…

Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965

Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…

Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania,…

Deixeble de SAlarma i de JMestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo , Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos Des del 1952 treballà molt per al cinema Plácido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo , etc Exposà pintures a Barcelona Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia 1952 i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el…