Resultats de la cerca

Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma

Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’

Hom l’anomena també quadre vivent o quadre plàstic Originat a la Florència renaixentista s XV, era representat, sobre carrosses mòbils, en ocasió de festes religioses i profanes L’expressió quadre plàstic sembla que originàriament indicà un joc de societat consistent en la representació muda de pintures o escultures, el títol de les quals havia d’ésser endevinat pels espectadors

La més antiga i més important és l’ Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els segles XII i XIII A partir del segle XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d’ Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l’ auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l’ acte sacramental

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué empresari el…

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un cas misteriós…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa s V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el fet…