Resultats de la cerca

Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama 

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat

El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel and Other Plays…

L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…

Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les…

Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre…

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa una barreja…

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona de París En la seva obra literària, que inclou teatre per a l’escenari o la lectura, poesies escèniques i assajos teòrics, crea un univers propi molt particular, carregat de referències culturals, ric en elements metateatrals i metalingüístics, en el qual destaca l’absència de trama i el treball fonètic de la llengua com a element estètic central Parallelament a la seva obra literària, ha dirigit moltes de les seves obres i ha desenvolupat alhora una activitat gràfica i pictòrica sovint vinculada a la producció escènica Entre els seus…