Resultats de la cerca

Descriví el treball socialista i creà els tipus de la nova societat Poema o topore , ‘Poema de la destral’, 1930 Posl’e bala , ‘Després del ball’, 1932 En Aristokratakh ‘Els aristòcrates’, 1934 mostra la reeducació de criminals mitjançant el treball Fou premi Lenin el 1959 Escriví també guions cinematogràfics

Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el…

Seguí cursos de mim i dansa, tot i que la seva formació pot ésser considerada més aviat personal i en la qual influí l’estudi i treball 1961 en el Teatro Colón, de Buenos Aires, amb la coreògrafa alemanya Dore Hoyeer, així com el treball efectuat, en aquella mateixa capital, sota la direcció de l’austríac Martin Eisler El 1971 començà a tenir èxit amb espectacles en els quals ell és l’únic actor, i rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Ángel Pavlovsky con pelos y señales El 1973 es traslladà a Madrid, però ben aviat s’establí a Barcelona El 1976 creà el…

Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna,…

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti

Els seus espectacles, generalment de carrer, es basen en el treball collectiu sobre temes d’actualitat i es distingeixen pel seu voluntari primitivisme i per la seva actitud de protesta Cal destacar-ne Christmas Story 1966, contra la guerra del Vietnam, i The Cry of the People for Meat 1969, amb temes bíblics, contra la política nord-americana al Tercer Món

Fundà, juntament amb el seu marit, Julian Beck , el Living Theatre l’any 1948, que ha estat una de les companyies més influents en l’avantguarda teatral als Estats Units d’Amèrica A la mort de Beck, l’any 1985, la companyia continuà la seva activitat sota la direcció de Judith Malina i Hanon Reznikov L’any 1984 Malina publicà el seu Diary 1947-1957 , on descriu el treball i les idees de Julian Beck

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo

Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…

La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…