Resultats de la cerca

És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894

Deixà sis comèdies, que oscillen entre el realisme i la pretensió classicitzant i en les quals emprà dialectes diferents, sovint còmicament barrejats La spagnola 1549, Saltuzza 1551, etc Escriví també poesia, en dialecte venecià Egloghe pastorili 1553, Bizarre, feconde et ingegnose rime piscatorie 1556

Famós per la seva òpera Gl’inganni felici , en poc temps es convertí en l’autor de moda pels seus llibrets d’òpera n'escriví trenta-sis, gairebé tots de tema històric o mitològic, i disset oratoris Collaborà amb músics com A i DScarlatti, Händel i Vivaldi Fou també director del teatre de Cort a Viena 1718-28

Fill del pintor  Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell

Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…

Jesuïta 1759, després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan B Colomes i amb Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Escriví alguna disquisició filosòfica Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera 1786-89 i La zingara 1791-1800

Interpretà, sobretot, Goldoni, un personatge del qual li serví de model per a les comèdies Ludro e la sua gran giornata 1832, Il matrimonio di Ludro 1837 i La vecchiaia di Ludro 1837

Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars

Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva  ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera , 1953…