Resultats de la cerca
Es mostren 1735 resultats
partiquí | partiquina
Música
Teatre
Cantant o actor que executa una part poc important en una òpera, un oratori, una obra teatral, etc.
pàrode
Teatre
Al teatre grec antic, accés lateral al lloc de les representacions.
Posteriorment, entrada a l'orquestra situada als costats de l’escena
paràbasi
Teatre
En la comèdia àtica antiga, intermedi que seguia la primera part de la comèdia.
Tenia un esquema fix en set parts i els coreutes, treta la màscara, desfilaven davant els espectadors, defensaven la vàlua de l’obra o del seu autor, exposaven idees artístiques o polítiques o els feien alguna befa
paper
Cinematografia
Teatre
Part d’una obra dramàtica o d’una pel·lícula que ha de representar un actor.
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels…
pal·liata
Teatre
Dit del tipus de comèdia romana que reelaborava —servint-se de la contaminació— arguments de comèdies gregues de la ‘‘comèdia nova’’ adaptant-los a l’ambient romà.
El nom fabula palliata prové del palli, indument de tipus grec que portaven els actors per a distingir-se dels actors de comèdies d’argument romà, la togata i la trabeata Els principals autors de palliates foren Plaute i Terenci
platea
Teatre
En un teatre, planta baixa, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèrie de files paral·leles de cadires o butaques per als espectadors.
prosceni
Teatre
A l’antiguitat clàssica, l’espai escènic en general.
A partir, però, de l’època hellenística, el terme passà a designar només un cos de l’escena, avançat sobre l’orquestra i ornat, en ocasions, d’algunes semicolumnes o pilastres