Resultats de la cerca

Organitzà proves atlètiques com la Volta a Barcelona

Organitzada pel Club Natació Barcelona a l’estadi de Montjuïc, se’n disputaren 42 edicions

Fundat el 1925 per Joan Zaragoza, nasqué com a secció del Grup Excursionista Layetana , del qual s’independitzà al cap d’uns quants anys Al gener del 1925, participà per primera vegada en una competició atlètica, el Campionat de Catalunya de cros organitzat a Mataró Entre el 1927 i el 1928 impulsà els primers campionats socials de pista i de cros, i durant els primers anys també organitzà el campionat del Maresme d’atletisme Els primers atletes rellevants especialitzats en salt d’altura i medallistes en campionats estatals foren Antoni Bonamusa , Pere Bombardó , Ernest Pons i Salvador Rigual…

Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren 18 números

Competí amb el CG Barcelonès i el FC Barcelona Obtingué nombrosos campionats estatals i catalans en categories inferiors Fou campió de Catalunya absolut en 100 m 1983 i 4 × 100 m 1984, prova en què establí el rècord de Catalunya 40,30 s amb l’equip blaugrana 1986 Es retirà el 1987

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Format al Sícoris de Lleida, també competí a les files del Club Atlètic Lleida, del Futbol Club Barcelona i de l’Integra-2 Guanyà dos Campionats de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1999, 2000 i dos en pista coberta 1997, 2000 També fou campió de Catalunya en la prova de relleus 4 × 400 m 2000 formant part del FC Barcelona

Membre del Futbol Club Barcelona, guanyà tres Campionats de Catalunya de 200 m lliures 1945, 1948, 1949 Baté el rècord de Catalunya i d’Espanya en la prova de relleus 4 × 200 m A partir del 1970 i durant més de vint-i-cinc anys fou jutge d’atletisme

Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls Fou campió d’Espanya de triple salt 1919 amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m 1916 i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m 1917 i en 110 m tanques amb 18,9 s 1919 Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol

Membre del Futbol Club Barcelona, debutà en competició l’any 1965 Guanyà el Campionat d’Espanya de 600 m llisos en pista coberta 1967 i de 800 m llisos a l’aire lliure 1968, i també la medalla de plata en l’atípica prova de relleus 3 × 1000 m al Campionat d’Europa 1968 Baté el rècord d’Espanya, a l’aire lliure, de 1000 m, de la mitja milla, de 4 × 400 i de 4 × 800 m, i el rècord d’Espanya en pista coberta de 600 m llisos D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m a l’aire lliure 1966, 1967, de 800 m a l’aire lliure 1966, 1967, 1970, 1971 i en pista coberta 1970 i de 1500 m en…