Resultats de la cerca
Es mostren 397 resultats
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
central solar

Central solar
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia energètica
Central elèctrica que utilitza l’energia radiada pel Sol per a produir electricitat.
N’hi ha de dues menes les que transformen directament la radiació solar en electricitat central fotovoltaica i les que la utilitzen per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ésser utilitzat per moure un grup turbogenerador central heliotèrmica o heliotermodinàmica
captador solar
Captador solar de tipus pla
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Dispositiu emprat per a captar l’energia de la radiació solar.
El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre incideixi…
Josep Robert Serra
Rem
Remer.
Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Jordi Robert Serra
Rem
Remer.
Vinculat al Club Natació Banyoles, fou triple campió d’Espanya 1974, 1975, 1976 en quatre i vuit amb timoner
S. Riera
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya d’outrigger de vuit 1946
Eliseo Morales Walter
Rem
Remer.
Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i aconseguí cinc Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya 1923-27, participant en outriggers de quatre i de vuit amb timoner També disputà els Jocs Olímpics de París 1924 i diverses regates internacionals
David Morales Paz
Rem
Remer i entrenador.
Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic Amposta, fou…
Riera
Rem
Remer.
Amb el Reial Club Marítim de Barcelona, aconseguí el Campionat d’Espanya d’outrigger de quatre amb timoner 1929 i el d’outrigger de vuit amb timoner 1932, 1933
Ribes
Rem
Remer.
Timoner del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de iol de dos amb timoner 1924
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina