Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Sant Miquel d’Ordeig
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver.
La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d’Orís El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué El 1686 tenia 6 masies És una edificació romànica s XII, un xic modificada el 1638
Sant Julià Sassorba

Campanar de l’església romànica de Sant Julià Sassorba, restaurat el 1991
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), a l’W del terme, vora el torrent de Sant Julià
(afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació
Sant Bartomeu Sesgorgues
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l’extrem oriental del terme.
La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou ampliada i…
Saderra

El mas Sardera, al terme d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Orís (Osona), a l’esquerra del torrent de Saderra
, afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra
Rupit

Rupit
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Rupit i Pruit, Osona (rupitencs; 845 m alt.).
Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la indústria dels…
Ruberts
Poble
Poble del municipi de Sencelles (Mallorca), al SE de la vila.
El lloc és esmentat ja al s XIII com a dependent de Sencelles L’església el Carme fou construïda en 1768-70 i ampliada en 1909-10 El 1948 s’hi establiren les germanes de la caritat
Pòrtol
Poble
Poble del municipi de Marratxí (Mallorca).
Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in capite el 1913 i…
Portocristo
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…
es Port de Sóller
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca), estès al llarg de la riba oriental de la profunda badia de Sóller, des del promontori de Santa Catalina fins més enllà del torrent Major, a 5 km de la ciutat.
A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures Al peu del promontori es formà el barri de pescadors amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI i a la punta de sa Creu fou installat un far El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina