Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ermedàs
Poble
Poble del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), situat a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema.
L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093 Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi Ermedàs i Vilajoan Pertangué a la baronia de Creixell el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC
el Pujal de Cabó
Poble
Poble del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la vall baixa del riu de Cabó, a la dreta, prop del límit amb Organyà.
Es creu que hi havia una església dedicada a Sant Arderi, de la qual no s’ha trobat cap resta La festa major és el segon diumenge de setembre, i també és fa festa el 29 d’abril, festivitat de Sant Pere Màrtir Té una capella dedicada a la Mare de Déu de la Concepció
Fontscaldes

El petit nucli de Fontscaldes, amb l’església de Sant Simó a Valls (Alt Camp)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), al N de la ciutat, al peu del coll de Lilla.
L’església parroquial és dedicada a sant Simó El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya actualment al Museu Arqueològic de Barcelona, dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional s obretot motius vegetals estilitzats
Guils del Cantó

Guils del Cantó
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la banda esquerra del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.
La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839 El lloc formà part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1920, en què s’incorporà al de Castellbò, que el 1970 ho feu al de Montferrer i Castellbò L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla Es creu de l’existència d’una església dedicada a sant Magí, de la qual, però, no s’ha trobat cap referència
Sant Cugat del Racó

Vista del nucli de Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i…
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C, avui tancades, i el…
Rocafort de Vallbona
Poble
Poble i antic terme del municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell), situat a la ribera esquerra del Riu Corb, assentat damunt un turó (446 m alt.) que domina la vall, a l’E del terme.
Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura La seva cisterna és excavada a la roca El mateix nom de Rocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals La part més antiga s’aixeca sobre la mateixa…
Bescaran
Poble
Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer , de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Sant…
Portocristo
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada…