Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sant Miquel d’Ordeig
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver.
La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d’Orís El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué El 1686 tenia 6 masies És una edificació romànica s XII, un xic modificada el 1638
Perles
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
Viabrea
Poble
Poble del municipi de Riells i Viabrea (Selva), al s. del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop
, afluent per la dreta de la Tordera.
El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva demarcació
Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural
Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Segarra), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…