Resultats de la cerca

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament…

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…

Internacional absoluta des dels setze anys, fou considerada una de les millors jugadores del món gràcies als èxits aconseguits amb la selecció peruana, de la qual fou capitana i amb la qual assolí un subcampionat al Mundial 1982 i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 El 1984 fitxà per l’Espanyol-Cornellà, on aconseguí dues Lligues 1985, 1986 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Nacionalitzada espanyola el 1984, es convertí en la primera jugadora professional del club Es retirà acabada la temporada 1992-93

Jugà al Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 i al principi de la de 1970 Fou campió de la primera i segona Lligues disputades 1965, 1966, en què aconseguí el doblet el 1965, ja que també assolí la Copa del Generalísimo

S’inicià al Club Natació Sabadell i jugà també a Tarragona, al Centre d’Estudis Roca de Barcelona, a l’Andorra TX i al Cañada Vera, filial de l’Unicaja Almeria Amb el CAI Teruel feu el salt a la màxima categoria, on també ha defensat els colors del CMA Sòria És internacional amb la selecció espanyola absoluta i ha disputat partits amb la selecció catalana

Professional des del 2001, formà parella amb Cati Pol i, posteriorment entre d'altres, amb Berta Antequera 2011-12, amb les quals disputà el circuit mundial Guanyà tres medalles d’or, dues de plata i una de bronze als Campionats d’Espanya i aconseguí una medalla de bronze al Campionat d’Europa Des del 2014 forma parella amb Amaranta Fernández, i el 2016 es proclamaren campiones de Catalunya

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002

D’origen francès, vestí la samarreta del Picadero des del 1965 fins ben entrada la dècada dels setanta, quan abandonà l’equip i marxà al Bombers de Barcelona Amb el primer d’aquests equips fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes del Rei 1963, 1965