Resultats de la cerca

Defensa format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1995-96 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2001-07, al Club Patí Voltregà 2007-09, de nou al CE Noia 2009-12, 2014-15, el Blanes 2012-14, el CP Vilanova 2015-16 i el Igualada HC 2016-17 Guanyà una Copa d’Europa 2003, una Supercopa d’Europa 2004, la Copa Intercontinental 2004, una Copa de la CERS 1998 i dues Copes del Rei 1998, 2004 Formà part de la selecció espanyola L'any 2017 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa com a entrenador del primer equip del Club Patí Vilafranca

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…

El 1951 començà a jugar en el Centre Catòlic del Vendrell, del qual fou un dels fundadors i que el 1958 es convertí en una secció del Club Esportiu Vendrell Amb el Vendrell pujà a la màxima categoria el 1962 i el 1966, després de retirar-se, es convertí en el seu entrenador Després entrenà quatre temporades el Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de Lliga 1970 i Copa 1971, i el Cerdanyola 1972-74, amb el qual també fou subcampió de Copa 1973 Dirigí el Vilanova 1975-78, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de la Lliga i la Copa d’Europa 1977 Després tornà al…

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación Física y…

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Format al CP Cambrils, el CH Vila-seca i el Reus Deportiu, debutà a primera divisió estatal amb el Cambrils 2000-02 Fitxà pel CH Vila-seca 2002-05, amb el qual pujà a l’OK Lliga el CP Tenerife 2005-07 el Llista Blava de Lleida 2007-09 el Reus Deportiu 2009-10, amb el qual guanyà una Copa Continental i una Copa Intercontinental el CP Vilanova 2010-13 el Noia 2013-15, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2014, i el Vendrell 2016-17, club en el qual es retirà El 2009 debutà amb les seleccions espanyola i catalana Amb l’espanyola jugà la Copa de les Nacions de Montreux, on fou subcampió, i amb…

Davanter que s’inicià en l’històric Skating Club de Barcelona, que després de la Guerra Civil passà a dir-se Patín Club El 1940 fitxà per l’Agrupació Esportiva Gironina, que es convertí en el Girona HC, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 La temporada 1942-43, jugà al FC Barcelona i la següent ingressà al RCD Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1945 La temporada següent, acabà la seva carrera en el Club Unió

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Defensa que es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor Jugà amb el Reus finsla temporada 1984-85, quan fitxà pel Liceo de la Corunya En el club gallec hi estigué cinc anys fins que la temporada 1989-90 tornà al Reus, equip en el qual es va retirar l’any 1992 Amb el Reus guanyà una Recopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i una Copa del Rei, i amb el Liceo, dues Copes Intercontinentals, duesCopes d’Europa, dues Supercopes d’Europa, dues Copes del Rei i dues Lligues Fou internacional júnior amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un…