Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81

Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964

El 1956 es feu àrbitre per influència de Josep Manuel Lacambra, un dels grans de l’arbitratge català El 1960 obtingué la categoria estatal i el 1964, la internacional, i durant la seva trajectòria dirigí uns 3600 partits, entre els quals nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i participà en tres Campionats d’Europa i quatre del Món Es retirà com a àrbitre d’elit 1975 i tingué una fugaç experiència a les banquetes com a entrenador del RCD Espanyol a segona divisió Més endavant continuà arbitrant partits de categories de promoció i de veterans Durant alguns…

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

El 1979 arribà a Catalunya, procedent de l’Alcobendas, per jugar al Cerdanyola CH 1979-81, el Mollet HC 1981-83 i el CP Tordera 1983-84 Després marxà a l’HC Liceo de la Corunya 1984-89, amb el qual guanyà els principals títols estatals i internacionals, i finalitzà la seva carrera al Dominicos de Zaragoza 1989-90 La temporada següent començà la seva trajectòria com a entrenador, que amb el temps el portaria a ser considerat com un dels millors tècnics del món El primer club que dirigí fou l’Igualada HC 1990-95, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, tres Supercopes d’Europa…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…