Resultats de la cerca

Extrem esquerre Fitxà pel FC Barcelona la temporada 2005-06 procedent de l’Ademar de Lleó 1997-2005 Amb l’equip blaugrana guanyà la Copa d’Europa 2011, dues Lligues 2006, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2008, 2009, una Copa Asobal 2010 i tres Supercopes d’Espanya 2007, 2009, 2010 És el màxim golejador de la his-tòria de la Lliga Asobal Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i el Campionat del Món 2011

Pivot Formà part del Club Balonmano Granollers 1990-98, amb el qual guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 Posteriorment recalà a l’Altea 2000, 2001, 2002 i finalitzà la seva trajectòria al Pozoblanco 2002-08, de la divisió de plata estatal Fou internacional júnior en 18 ocasions i absolut 24 vegades

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Pivot Fitxà pel FC Barcelona 2007-10 procedent del Balonmano Valladolid i guanyà dues Copes del Rei 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2009, 2010 Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950 El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1955 i tres d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb la qual jugà el primer partit oficial,…

Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista…

Segueix el reglament de l’organització Special Olympics International Els equips són formats per set jugadors, les dimensions del terreny de joc són les mateixes i els partits consten de dues parts de 30 min amb un descans entremig de 10 min En funció del grau de discapacitat dels esportistes es diferencien quatre nivells d’actuació nivell I habilitats de competència individual, nivell II competències d’equip, nivell III a prop de l’handbol i nivell IV esport unificat A Catalunya, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL s’encarrega de la formació d’esportistes i de la…

El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport denominat harpastum , que es…

Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al pavelló Can…

Fundat el 1953 amb el nom de Club Balonmano San Quirico, nasqué de la fusió de l’Atlético San Quirico amb l’Acción Católica El 1959 fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona categoria El 1962 aconseguí el subcampionat de Catalunya de primera categoria i ascendí a primera divisió estatal Fou campió de Catalunya de primera categoria 1968, 1969 i subcampió d’Espanya 1969 Tornà a primera divisió estatal el 1969 i jugà en aquesta categoria en diverses ocasions Obtingué altres títols, com el Torneig Internacional Ciutat de Calella, el de Costa del Maresme, diversos Trofeus Federació i algun…