Resultats de la cerca

Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels…

El 1946 guanyà el campionat de Leningrad, i el 1947, el campionat de l'URSS en la categoria juvenil Campió de l'URSS els anys 1960, 1962, 1964, 1965 i 1970, la seva independència de criteri el féu incòmode a les autoritats soviètiques El 1974 perdé per primer cop contra Anatolij Karpov El 1976 abandonà l’URSS i es nacionalitzà suís Continuà jugant torneigs internacionals representant Suïssa L’any 1977 arribà a la final del torneig de candidats, en la qual perdé novament davant Karpov, contra qui disputà el títol mundial el 1979 i el 1981, títol que no aconseguí Jugador polèmic,…

Mestre Internacional des del 2011, és jugador de la Societat Coral Colon de Sabadell En el seu palmarès destaquen les victòries en l’Obert Internacional Memorial Pepita Ferrer 2010, l’Obert de Martorell 2010 i l’Obert de Catalunya d’Escacs 2011

Es formà a l’Escola Tomàs Viñas de Mataró i ha estat jugador del Cerdanyola de Mataró i també del Club d’Escacs Terrassa Fou campió de Catalunya juvenil 1986 i subcampió 1988 Aquell mateix any, participà en el Campionat d’Espanya absolut Guanyà l’Obert de Barberà i aconseguí la norma definitiva de Mestre Internacional

En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya 1944, 1946 i un subcampionat 1954 També fou subcampió d’Espanya 1944 i participà en diverses ocasions amb l’equip espanyol i català en competicions internacionals Jugà als clubs d’escacs Barcelona i Tívoli També destacà com a jugador per correspondència i escrigué el llibre del Torneig Internacional de Barcelona de l’any 1946

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà…

Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera que…

Mestre Internacional, fou campió de Catalunya 1996 També guanyà el Torneig Clàssic Internacional de Sant Martí 2012 i aconseguí tres subcampionats de l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 1995, 1999, 2013 A més de ser jugador durant molts anys de la Unió d’Escacs Montcada, també en fou directiu i organitzador de l’Obert Internacional Ciutat de Montcada

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…