Resultats de la cerca

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i assolí l’hàndicap 1 Es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del RCPB integrat per Sergio Vehí, Norberto Ramón Gómez, Juan Figueras i Klaus Henne 1981 Ocupà el càrrec de vocal representant de la Federació Espanyola de Polo a l’assemblea general del Comitè Olímpic Espanyol

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

S’especialitzà en la modalitat de salt d’obstacles Aconseguí un diploma olímpic en ser cinquè a la competició de salt d’obstacles per equips als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou campió d’Espanya de salt d’obstacles muntant l’Angelo II 1998 Guanyà diverses competicions eqüestres com la Copa Cerdanya 2002 El 2009 ocupà el número 1 del rànquing de salt d’obstacles de la Federació Espanyola d’Hípica Exercí de coordinador de pistes al comitè d’hípica del Club de Campo Villa de Madrid Fou vocal de la junta directiva de la Federació Hípica de Madrid També fou entrenador de salts de la…

Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als Campionat d’Europa de…

S’especialitzà en la pràctica esportiva hípica de doma clàssica i competí representant el Luis Lucio Centro Ecuestre Llavaneras Fou campió d’Espanya, i disputà la Copa del Món, el Campionat d’Europa i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció espanyola Membre de l’International Dressage Trainer Club, impartí classes i cursos de formació a genets i també participà en l’entrenament d’equitació adaptada a discapacitats Exercí de tècnic en diversos Campionats d’Europa El 1991 fou nomenat jutge morfològic de cavalls de pura raça espanyola a proposta de l’Associació Nacional de Criadors de…

Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la cavalleria militar…

El binomi recorre una pista rodona de sorra de 20 m de diàmetre sota el control del conductor que des del centre domina el cavall amb una corda Els concursos es fan en forma de grup de sis a vuit tombarelles, doble o individual En les tres categories, els genets han de fer uns exercicis obligatoris i una coreografia de lliure elecció Els jutges avaluen la compenetració del binomi, l’execució de les proves, les postures artístiques, l’originalitat i la complexitat de l’exercici Genets i amazones competeixen per separat En categoria individual es pot començar a competir a partir dels catorze…

Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m El terreny de joc és rectangular 270 m × 140 m i la superfície és d’herba Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres cap al 600 aC a…