Resultats de la cerca

Conegut com Búfalo Gil En motos ha estat campió d’Espanya d’enduro 1987 i de raids 1994, subcampió del món per equips d’enduro 1985 i guanyador de la Baja Aragón 1987, 1993 En cotxes, guanyà la Copa Suzuki 2000 Suma onze participacions al Ralli Dakar, set en motos, tres en cotxes i una en camió

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…

Creat per iniciativa de les federacions catalanes dels dos esports de motor, amb la collaboració de la Generalitat de Catalunya, fou inaugurat el 2008 Després d’aconseguir les homologacions per acollir competicions de cotxes i de motos, la Federació Catalana d’Automobilisme deixà de pertànyer als òrgans de govern del circuit Installació polivalent, disposa de diversos tipus de traçats i de superfícies per a la pràctica de les diverses modalitats en circuit tancat

Les seves sigles corresponen a Kàrting, Motos i Cotxes, encara que l’entitat se centrà en l’automobilisme de competició Des del seus inicis es dedicà a donar assistència als seus socis en les curses que es feien arreu de Catalunya i fou pionera en l’ajuda als corredors amb menys recursos, aportant suport logístic, compres conjuntes, assessorament esportiu, etc També promogué algunes curses per mitjà de campionats de slot , que les reproduïen Estigué associada amb la Penya Motorista 10 × Hora

Fundat el 1946, entre les proves que ha organitzat destaquen una prova puntuable per al Campionat del Món, vint-i-una per als Campionats d’Espanya i més de cent per al Campionat de Catalunya Al final dels anys 2000, centrava la seva activitat en les proves automobilístiques de muntanya Pujades en Costa, rallis de clàssiques motos i cotxes, motocròs, enduro i excursions culturals El 2012 tenia més de 300 socis i noves disciplines, com les minimotos o la moto turística

Es disputà, de manera discontínua, entre els anys 1922 i 1983 a la carretera de la Rabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Arribà a les trenta edicions i es convertí en una de les pujades clàssiques del calendari automobilístic L’organització de la cursa corregué a càrrec d’entitats com la Penya Rhin o la Penya Motorista Barcelona Entre els vencedors hi ha els pilots Fernando de Vizcaya, Jorge de Bagration, Josep Maria Juncadella i Joan Fernández, en cotxes, i Enrique de Juan, Benjamí Grau i Carles Cardús, en motos

Fou el primer pilot de l’Estat que participà en el ralli París-Dakar 1982, amb una motocicleta Ossa 310 Pionner Fins el 1997 hi participà un total de dotze vegades dues en motocicleta i deu en cotxe, amb Rossend Touriñan de copilot Participà quatre vegades a les 24 Hores motociclistes de Montjuïc, en diferents Campionats d’Espanya de motociclisme i diversos raids africans Posteriorment disputà regates en solitari pel Mediterrani i l’Atlàntic Periodista de formació, fou juntament amb Jaume Alguersuari un dels creadors de la revista Solo Moto , que anys després acabà generant el grup Alesport,…