Resultats de la cerca

Mes enllà de dues hores, una cursa ja es considera de resistència, i, per tant, els participants no corren sols, sinó formant equips de dos o més pilots amb el mateix vehicle Respecte a l’automobilisme, a Catalunya foren famoses les 6 Hores de Barcelona i les 24 Hores de Montjuïc, que donaren pas a les 24 Hores del Circuit de Catalunya Fora d’asfalt, els darrers anys les curses de resistència han tingut molta acollida dins de l’autocròs, amb proves de durada mitjana, de tres o quatre hores Aquestes curses també són conegudes com resistencia off road , perquè fan…

S’inicià en el kàrting, i fou campió de Catalunya i d’Espanya Passà als monoplaces, primer a la Fórmula 1430 i, posteriorment, a la Fórmula 3 amb l’equip Racing for Spain, on estigué dos anys competint als campionats anglesos Tornà a Espanya per córrer en la modalitat de muntanya i guanyà el títol estatal en la categoria de turismes 1982 i en l’absoluta 1985, cosa que li permeté trobar suport per a tornar a competir en l’àmbit internacional Ho feu en resistència, i disputà el Mundial a partir del 1986 i les 24 Hores de Le Mans El 1987 entrà a l’equip Spice Pontiac, amb el qual…

Fundat el 1960 per Josep Maria Torrà, tenia l’objectiu d’aglutinar els propietaris de SEAT 600 i promoure curses de cotxes d’aquesta marca Entre els anys 1967 i 1973 organitzà diverses curses al circuit de Montjuïc, entre les quals foren especialment famoses les proves de resistència Juntament amb el segon president, Salvador Ros, el 1967 organitzaren la primera cursa de resistència a Montjuïc, denominada 6 Hores Internacionals de Barcelona El 1969 passà a ser les 12 Hores i, el 1971, es canvià a la distància de 1000 km El 1972 i el 1973 s’organitzaren els 400 km de…

La primera edició se celebrà el 1960 al circuit del parc de Montjuïc, mentre que la segona i tercera tingueren lloc els anys 1963 i 1964 al circuit de Pedralbes Organitzada pel Karting Club Pedralbes i dirigida per Joaquim Sagnier, fou una prova de resistència en què participaren els millors pilots espanyols Els equips estaven formats per dos pilots, que corrien en les categories de 100, 125 o 200 cc En les diferents edicions s’hi inscrigueren una cinquantena d’equips També hi havia una prova d’automobilisme amb el mateix nom al final dels anys seixanta Es tractava d’una cursa de…

Fundat el 12 de setembre de 1958, sorgí de la unió de veterans del Reus Automóvil Club, membres del Vespa Club i socis de la secció motorista del Club Natació Reus Ploms En el seu palmarès hi ha un títol de campió d’Espanya de resistència, dos de Catalunya d’enduro, un de trams d’enduro, un de motocròs i sis de mototurisme Ha estat guardonat en tres ocasions com a millor club organitzador de proves de mototurisme i també pels seus 25 i 50 anys, tant per la Real Federación Española de Motociclismo com per la federació catalana Ha organitzat trenta-quatre Campionats d’Espanya d’enduro, dels…

Debutà a la Fórmula 1 el 2001 El 2003 passà a ser pilot oficial de Renault i assolí la primera victòria en un mundial en el Gran Premi d’Hongria, que el convertí en el pilot més jove de la història a aconseguir la pole-position , i en el primer pilot espanyol que pujava al podi en solitari en un gran premi mundial de Fórmula 1 El 2005 i el 2006 guanyà el Campionat del Món de Fórmula 1 L’any següent canvià de Renault a McLaren, escuderia amb la qual restà tercer en una temporada marcada per les polèmiques, després de la qual anuncià el retorn a Renault per al 2008 Els anys 2010-14 formà part…

El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat 1987 i de Fórmula Ford 1988 A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades 1989-93, participà en el Campionat de Fórmula Ford cinquè classificat, en la Fórmula 3 acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria El 1994 feu proves amb l’equip Benetton,…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1969, 1973, 1975, el…

Aquestes curses, normalment de Fórmula 3, se celebraven el mateix cap de setmana que es disputaven a Montjuïc les curses de les fórmules grans Fórmula 1, 2 o Resistència i rebien un nom o altre en referència a la fira que tenia lloc aquell mateix any Així, per exemple, l’any 1967 es disputà la Copa Sector del Automóvil, guanyada per Henri Pescarolo, amb un Matra-Cosworth També se celebrà el Trofeo Salón del Automóvil de turismes 1968, que guanyà Núria Viñas, amb l’única victòria femenina en curses d’automòbils a Montjuïc L’any 1971 tingué lloc la Copa Salón Internacional del…

Destacà en l’especialitat automobilística de muntanya i guanyà diverses pujades en el tombant de les dècades de 1950 i 1960, com les de Montserrat, Sant Feliu de Codines, l’Arrabassada i Vallvidrera També guanyà el V Ralli dels Pirineus amb un Porsche, i fou un dels pioners del kàrting a Catalunya S’inicià en la motonàutica al Reial Club Marítim de Barcelona i formà part de l’escuderia Los Tiburones Es proclamà campió d’Espanya en la categoria DU 1960, 1961 i d’Europa en EU 1965 Aquest darrer títol fou el primer campionat internacional que guanyà un català També guanyà el Gran Premi…