Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
esquí de muntanya

Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esports de muntanya
Esquí
Alpinisme
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya —que són diferents del de l’esquí de fons— per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons Es diferencien tres especialitats l’ esquí alpí o esquí alpinisme té un origen italià i el terme s’utilitzava per a denominar les ascensions d’esquí de muntanya amb un component…
,
Hermann Maier
Esquí
Esquiador austríac.
El 1995 participà en la copa del món d’esquí Aconseguí els seus resultats més importants a partir del 1997-98 Als Jocs Olímpics d’hivern de Nagano 1998 guanyà la medalla d’or en eslàlom gegant i en supergegant, tot i haver patit dos accidents durant les proves La mateixa temporada es proclamà campió de la copa del món en gegant i supergegant, i en la classificació general Des d’aleshores imposà la seva hegemonia El 1999 assolí dos títols del campionat del món descens i supergegant i un a la copa del món supergegant, i el 2000 es proclamà guanyador de la copa del món en descens, gegant,…
Blanca Fernández Ochoa
Esquí
Esquiadora castellana.
Germana de Francisco Fernández Ochoa , obtingué victòries a la Copa del Món del 1985 Vail, 1987 Sestrieres, 1990 Morzine i 1991 Lech Fou la primera dona espanyola que guanyà una medalla olímpica bronze en la modalitat d’eslàlom especial Albertville, 1992 Aquest any es retirà de l’alta competició
Vreni Schneider
Esquí
Esquiadora suïssa.
Aconseguí nombrosos títols tres copes del món 1989, 1994 i 1995, sis títols en eslàlom i cinc en eslàlom gegant, medalla d’or en eslàlom i eslàlom gegant als Jocs Olímpics de Calgary 1988 i en eslàlom als de Lillehammer 1994 Es retirà el 1995
Marc Girardelli
Esquí
Esquiador austríac.
És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll dret que…
Alberto Tomba
Esquí
Esquiador italià.
Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de plata en eslàlom El 1996, als campionats…
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…
Jordi
Setmanari
Setmanari infantil, un dels que contenia més elements noucentistes, que hom publicà a Barcelona del febrer del 1928 a l’agost, per impuls d’A.Rovira i Virgili, més exigent, tant pel text com per la presentació, que «En Patufet».
El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic
La Internacional
Setmanari
Setmanari de Barcelona, òrgan de la Federació Socialista Catalana, fundat i dirigit per Antoni Fabra i Ribas (octubre del 1908 - juliol del 1909).
Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT
L’Impartial
Setmanari
Setmanari en francès que sortí a Perpinyà del 1889 al 1903, dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicanosocialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical socialista
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina