Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

Membre del Club d’Esquí Supermolina, disputà les proves de salt de trampolí de 70 m i 90 m dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984

En l’esquí nàutic les fixacions estan situades una al darrere de l’altra, i en l’esquí, una al costat de l’altra en parallel amb la planxa La modalitat d’esquí utilitza pals i es practica especialment en pistes de neu pols o fora pista La primera planxa de monoesquí fou inventada per Jacques Marchand l’any 1961 El pioner d’aquesta nova modalitat d’esquí fou el surfista estatunidenc Mike Doyle, que a partir del 1969 feu diverses modificacions en les planxes i protagonitzà alguns vídeos promocionals A mitjan anys setanta les planxes de monoesquí començaren a comercialitzar-se als Estats Units,…

És l’estació pionera a Catalunya conjuntament amb la de Vall de Núria Fou de les primeres a installar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes 1943, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946 Els anys cinquanta s’inauguraren els remuntadors de la Tosa d’Alp i el Puigllançada, les cotes més altes del complex 2445 m L’any 1999 s’inaugurà el telecabina Alp 2500, que comportà la connexió amb la veïna pista d’esquí de Masella El 2012 tenia 61 km esquiables distribuïts en 53 pistes i 15 remuntadors, amb canons de neu artificial També disposa de dos…

Guanyà competicions de salts, descens i eslàlom en diversos campionats catalans i espanyols Participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Saint-Moritz 1948 Era membre del Club Alpí Núria

Organitzada cada any pel Centre Excursionista de Catalunya en diferents indrets del territori català, forma part del calendari de la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya És una cursa per equips de dues o tres persones i dos dies de competició Cada jornada es fa un itinerari diferent, un de curt, amb uns 2000 m de desnivell, i un de llarg, amb un desnivell d’uns 4000 m La primera edició se celebrà entre l’Hospital de Viella i Espot La dècada de 1970 esdevingué una cursa internacional amb la participació, sobretot, d’esquiadors francesos i italians

Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos