Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…

Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1940, participà en diverses competicions d’esquí alpí entre el 1940 i el 1959 i escalà les Agulles de Maria Antònia per l’enforcadura sota el pic Calderer 1942 amb Josep Botey Formà part de l’expedició Moto Himalàia, portada a terme per sis muntanyencs catalans 1973, tot resseguint la serralada de l’Himalàia Corredor de rallis automobilístics, també destacà com a fotògraf de muntanya

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o…

Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…