Resultats de la cerca

Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…

N’hi ha de dues menes les que transformen directament la radiació solar en electricitat central fotovoltaica i les que la utilitzen per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ésser utilitzat per moure un grup turbogenerador central heliotèrmica o heliotermodinàmica

El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre incideixi…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…

Es concedeix anualment, des del 1988, en honor a Norbert Font, introductor de l’espeleologia a Catalunya Premia la tasca de grups o entitats espeleològiques catalanes en tres categories millor treball fet a Catalunya, millor treball fet a fora de Catalunya i premi de divulgació de l’espeleologia

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

És membre des del 1969 de la Secció d’Investigacions Subterrànies SIS del Centre Excursionista de Terrassa CET Ha dut a terme activitats espeleològiques arreu de la península Ibèrica i s’ha dedicat a l’elaboració d’estudis topogràfics Fou president del SIS 1972-75 i vicepresident del CET 2005-09 Presidí la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-86 Participa en publicacions sobre espeleologia i és el responsable del butlletí del SIS Collabora amb Sarawak des de la seva fundació l’any 2010

Membre de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha realitzat nombroses expedicions Fou director de l’Escola Catalana d’Espeleologia Se’l considera l’importador dels Jumar a Catalunya, els quals dugué dels Estats Units 1964

Fou la primera dona que ingressà a la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal 1956 Amb els companys de club descobrí multitud de nous avencs, principalment al massís del Garraf Feu d’instructora en cursos d’exploracions subterrànies La Federació Catalana d’Espeleologia la reconegué com a Forjadora de l’Espeleologia Catalana