Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços, ruta anteriorment només completada un cop el 1986 L’…

Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi 2011-18 Aconseguí el primer vuitmil el 1998 Cho Oyu, 8201 m Seguiren el Shisha Pangma 8008 m, com l’anterior, sense oxigen, el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001 El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les…

Fill de Salvador Rivas Goday Catedràtic de botànica a la Facultat de Farmàcia 1965-70 i a la de Ciències 1970-76 de la Universitat de Barcelona, i a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid, on dirigí el Jardí Botànic 1974-79 Publicà  Contribución al estudio fitosociológico de los hayedos españoles 1962, Estudio fitosociológico de los bosques y matorrales pirenaicos del piso subalpino 1968,  Contribución al estudio geobotánico de los bosques araneses 1968 i  Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España Memoria del mapa de vegetación potencial de España  2007…

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…

S’inicià molt jove en l’escalada, amb divuit anys obrí una nova via a la cara nord de l’ Eiger , notable per la dificultat 1800 m de desnivell de roca i gel, cim que escalà un total de quaranta-una vegades Dedicat des de molt aviat a l’alpinisme extrem, aconseguí un gran nombre d’ascensions de màxima dificultat en un temps rècord era conegat amb el sobrenom de la Màquina Suïssa , que sovint duia a terme tot sol i sense cordes Entre d’altres, escalà el mont Cerví en menys de dues hores, el Shisha Pangma en deu hores o l’Annapurna en vint-i-vuit hores, ascensió per la qual fou guardonat amb el…

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex

Membre del Centre Excursionista de Tarragona, creà el Grup Alpí de la mateixa entitat 1982 Formà part de diferents expedicions a l’Himàlaia el Nun 1985, l’Annapurna I 1987 i el Shisha Pangma 1993 També participà en les expedicions amb esquís al Muztagata 1995 i l’Everest 1997, 2000

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’Stock Kangri, a l…