Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de…

Vinculat a la UEC de Girona, és instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en diverses expedicions a l’Himàlaia al pic de Lenin 1981, al Tirich Mir Oest 1982, al Kanchenjunga 1986, al Broad Peak 1988, al cim de Kangchungtse del Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993, al Karakoram 2000, al Cho Oyu 2002 i al Chogolisa 2006, les tres últimes sense èxit

Membre de l’Associació Espanyola de Guies de Muntanya i de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha dirigit i guiat expedicions a cims com el Kilimanjaro 2007, el pic de Lenin 2008 i l’Aconcagua en diverses ocasions, entre les quals destaca l’ascensió hivernal per la ruta directa dels polonesos de l’any 2006 Ha participat en expedicions a diversos vuit mils al Shisha Pangma Central 2002, al Dhaulagiri 2004, al Cho Oyu 2007, a l’Everest 2008 i al Lhotse 2009

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, formà part de la primera expedició catalana a l’Aconcagua 1979, amb Martín Zabaleta Després coronà el pic principal del Tirich Mir Pakistan, amb l’expedició Girona Tirich Mir 1982 i fou el cap de l’expedició al Kanchenjunga 1986 Fou delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 1992 i collaborador del Servei General d’Informació de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 2002 Publicà Karakorum Graphic Index of Mountaineering maps , amb Xavi Llongueras 1991

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu, 1991, Xile…

Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi 2011-18 Aconseguí el primer vuitmil el 1998 Cho Oyu, 8201 m Seguiren el Shisha Pangma 8008 m, com l’anterior, sense oxigen, el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001 El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les…