Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bruixeria
Antropologia
Poder inherent a certes persones per a danyar-ne d’altres a través de mitjans sobrenaturals.
A diferència de la fetilleria, no és una tècnica que es pugui adquirir mitjançant aprenentatge, però com ella i a diferència de la màgia —que pot ser maligna o benigna— només pot ser maligna Aquestes distincions conceptuals han estat àmpliament acceptades pels estudiosos africanistes, encara que fora d’Àfrica els termes solen barrejar-se
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…
Joseph Harold Greenberg
Antropologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i antropòleg nord-americà.
El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren…
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…