Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
antropologia aplicada
Antropologia
Branca de l’antropologia que utilitza els conceptes, els mètodes i les teories antropològiques amb un propòsit concret.
Es desenvolupà especialment als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, a causa d’una creixent implicació de l’administració en les polítiques de desenvolupament del Tercer Món En aquest sentit, l’antropologia aplicada advocava pel desenvolupament de les comunitats dels països pobres Ha estat durament censurada per la manca de crítica interna i acusada de collaborar amb el neocolonialisme nord-americà Com a resultat d’aquestes crítiques, l’antropologia aplicada ha evolucionat cap a posicions més allunyades de les polítiques governamentals s’ha dividit en…
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats
garrot
Dret penal
Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.
La condemna a mort per mitjà d’aquest instrument, en lloc de la forca, fou introduïda pel codi penal espanyol el 1820, fou aplicada per darrer cop el 1974 i suprimida el 1978
decapitació
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat, reservada, antigament, als gentilhomes i, posteriorment, generalitzada per consideracions humanitàries.
Al s XX ha estat aplicada a l’Alemanya nazi i a França fins a l’abolició de la pena de mort l’any 1981 i continua essent-ho en alguns països orientals
fustigació
Dret penal
Pena corporal consistent a bastonejar el reu.
Fou aplicada en el dret penal romà per a determinades persones i fou incorporada, fins al s XIX, en les ordenances militars de la majoria de països També fou utilitzada pel dret canònic com a pena o com a penitència
deportació
Dret penal
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpolis, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treballs forçats.
Aplicada a pesones considerades socialment perilloses, hom l’ha feta servir sovint amb finalitats polítiques Coneguda ja a l’imperi Romà, fou practicada, especialment al segle XIX, per Anglaterra, França i Rússia, servint-se de llurs colònies Avui és poc utilitzada El codi penal espanyol no la recull
fratria
Antropologia
Organització de parentiu formada per dos o més clans els membres dels quals estàn relacionats per parentiu unilineal.
Quasi sempre comporta l’obligació de l’exogàmia i és una agrupació freqüent en les societats primitives o no occidentals Originàriament el mot designava agrupacions d’aquest tipus existents a l’antiga Grècia, especialment entre els aqueus Al s XIX fou aplicada per LH Morgan a grups de parentiu semblants en algunes ètnies dels indis nord-americans
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o els facin…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832,…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…