Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
Robert Broom
Antropologia
Antropòleg escocès.
És autor de treballs sobre fòssils d’homínids de Sud-àfrica i de Zimbàbue, molts dels quals descriví per primera vegada
Jordi Abella Pons
Esport general
Antropologia
Antropòleg.
Des del 1994 dirigeix l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu La seva tasca s’haorientat vers la recerca, la conservació, la difusió i la restitució integral de la cultura popular, i considera el joc tradicional com un eix extraordinari per a promoure el desenvolupament econòmic i social dels Pirineus Ha participat en diversos projectes de recerca sobre jocs tradicionals i és autor de diferents publicacions i articles en aquest àmbit
Gustau Nerín i Abad
Antropologia
Antropòleg.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1991 L’any 1990 començà a viatjar a Guinea Equatorial, país sobre la història i la societat del qual ha esdevingut especialista, especialment sobre colonialisme i postcolonialisme, i on alterna la residència amb Catalunya Professor a la Universitat de la Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata i al Centre Cultural Espanyol de Bata, ha dut a terme recerca o missions com a consultor en projectes de cooperació també en altres estats del golf de Guinea Ha publicat Guinea Equatorial, història en blanc i negre 1998, El…
Manuel Delgado Ruiz
Antropologia
Antropòleg.
Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió…
Josep Ramon Llobera i Plana
Antropologia
Historiografia catalana
Antropòleg.
Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…
,
biotipologia
Antropologia
Psicologia
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d’establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d’agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips.
Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola i Nicola…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
potlatch
Antropologia
Conjunt de cerimònies i rituals practicats fins a mitjan segle XX entre diverses ètnies de la costa nord-oest de l’Amèrica del Nord consistents en la distribució i destrucció massives de béns i aliments.
Es duia a terme en ocasió de festes que celebraven esdeveniments assenyalats L’amfitrió, un cabdill al qual donava suport el seu llinatge, desafiava l’invitat, que es veia obligat a contestar-lo amb un potlatch que comportés una ostentació de malbaratament similar El potlatch ha atret sovint l’atenció dels antropòlegs, pel fet que representa un comportament aparentment antieconòmic i perquè hi conflueixen aspectes econòmics, religiosos, etc que habitualment es presenten per separat Les interpretacions del fenomen han estat nombroses i variades
pol·lució
Antropologia
Creença que un determinat estat personal, una substància o una categoria de persones són impures i que el seu contacte contamina físicament o espiritualment els altres.
El contacte amb aquestes situacions o éssers impurs es creu que altera l’equilibri social i natural, i en aquest sentit, el concepte s’oposa al de puresa La distinció entre puresa i pollució es pot donar en àmbits molt diferents, des del religiós fins a nivells més quotidians com la higiene o l’alimentació Cada cultura tendeix a pensar que aquestes regles formen part de l’ordre natural de les coses, encara que la puresa i la pollució són construccions socials Cada situació de pollució és contrarestada per un ritual de purificació que retorna les coses al seu equilibri anterior A Purity and…
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic