Resultats de la cerca

És autor de treballs sobre fòssils d’homínids de Sud-àfrica i de Zimbàbue, molts dels quals descriví per primera vegada

Des del 1994 dirigeix l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu La seva tasca s’haorientat vers la recerca, la conservació, la difusió i la restitució integral de la cultura popular, i considera el joc tradicional com un eix extraordinari per a promoure el desenvolupament econòmic i social dels Pirineus Ha participat en diversos projectes de recerca sobre jocs tradicionals i és autor de diferents publicacions i articles en aquest àmbit

Estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1991 L’any 1990 començà a viatjar a Guinea Equatorial, país sobre la història i la societat del qual ha esdevingut especialista, especialment sobre colonialisme i postcolonialisme, i on alterna la residència amb Catalunya Professor a la Universitat de la Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata i al Centre Cultural Espanyol de Bata, ha dut a terme recerca o missions com a consultor en projectes de cooperació també en altres estats del golf de Guinea Ha publicat  Guinea Equatorial, història en blanc i negre 1998, El…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió…

Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social  al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…

Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola i Nicola…

Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…

Es duia a terme en ocasió de festes que celebraven esdeveniments assenyalats L’amfitrió, un cabdill al qual donava suport el seu llinatge, desafiava l’invitat, que es veia obligat a contestar-lo amb un potlatch que comportés una ostentació de malbaratament similar El potlatch ha atret sovint l’atenció dels antropòlegs, pel fet que representa un comportament aparentment antieconòmic i perquè hi conflueixen aspectes econòmics, religiosos, etc que habitualment es presenten per separat Les interpretacions del fenomen han estat nombroses i variades

El contacte amb aquestes situacions o éssers impurs es creu que altera l’equilibri social i natural, i en aquest sentit, el concepte s’oposa al de puresa La distinció entre puresa i pollució es pot donar en àmbits molt diferents, des del religiós fins a nivells més quotidians com la higiene o l’alimentació Cada cultura tendeix a pensar que aquestes regles formen part de l’ordre natural de les coses, encara que la puresa i la pollució són construccions socials Cada situació de pollució és contrarestada per un ritual de purificació que retorna les coses al seu equilibri anterior A Purity and…

D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic