Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Émile Cartailhac
Antropologia
Prehistòria
Prehistoriador occità, professor d’antropologia de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Treballà sobretot a França, de la qual féu una de les primeres síntesis, La France préhistorique 1879 també treballà en altres indrets d’Europa i del nord d’Àfrica, entre els quals la península Ibèrica, de la qual féu també una de les primeres grans síntesis, Les âges préhistoriques de l’Espagne et de Portugal 1890 Fou contrari a admetre l’autenticitat de les pintures d’Altamira en una famosa polèmica sobre l’art rupestre del Paleolític, però l’acceptà el 1902 Publicà Les monuments des îles Baléares 1892, i des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria Matériaux pour l’histoire…
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així…
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…