Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
coneixement indígena
Antropologia
Sistema de pensament d’una cultura tradicional.
Hom els considera anàlegs als sistemes de pensament científics, la qual cosa implica que aquelles formes de pensament són tan sistemàtiques com les categories mateixes de la ciència Es tracta d’un concepte utilitzat en projectes de desenvolupament per recalcar la rellevància dels sistemes de pensament locals
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica…
cultura i personalitat
Antropologia
Corrent de pensament antropològic desenvolupat als EUA els anys 1930-40.
Hom troba els seus precedents en les recerques de F Boas, C Wissler, AL Kroeber, RH Lowie i el lingüista E Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització aculturació Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus de…
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
frenologia

Dibuix de les àrees del cervell amb les respectives funcions psíquiques
Antropologia
Teoria sobre la correspondència de les funcions cerebrals i llur localització.
Formulada per FJ Gall, postulava que les funcions psíquiques són localitzades en unes àrees determinades del cervell, que a major desenvolupament d’aquestes àrees correspon una intensitat anàloga de les funcions que hi radiquen, i que aquest desenvolupament es reflecteix en la morfologia externa de la caixa cranial, cosa que permetria, mitjançant un examen del cap, de descobrir les tendències innates dels individus Bé que hom ha demostrat que el primer dels supòsits de la frenologia és en gran part cert, el caràcter fallaciós dels altres abocà al fracàs els intents d’aplicació pràctica i n'…
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’Índia, Hierarchy…
etnociència
Antropologia
Escola de pensament antropològic que sosté que la cultura es compon d’estructures psicològiques mitjançant les quals els individus orienten llur conducta.
La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough
culturalisme
Antropologia
Terme amb el qual hom també designa el conjunt d’idees que caracteritzen el corrent de pensament antropològic conegut per cultura i personalitat
.
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…