Resultats de la cerca

Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant

Estudià matemàtiques a Cambridge i després antropologia social amb BKMalinowski i RWFirth Fou professor de la London School of Economics de Londres, director del King's College de Cambridge i presidí el Royal Anthropological Institute Entre 1939-45 dugué a terme treball de camp en una àrea muntanyosa de Birmània actual Myanma, estudi reflectit en la seva obra de més relleu, Political Systems of Highland Burma 1954, en la qual establia la diferenciació entre l’estructura política abstracta i la realitat política quotidiana Dins la tradició de l’antropologia …

L’arena correspon a l’àrea més reduïda inclosa en el terreny polític més ampli camp Ambdós són conceptes extrets de la teoria processual i de l’acció

En antropologia el terme ha estat usat en les anàlisis de la societat i la política a l’Índia En general, fa referència a polítiques locals de pertinença relacionades amb comunitats religioses o castes en oposició a aquelles altres formes de pertinença associades amb les categories de nació o societat civil

Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855

Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…

Fou professor a les universitats de Michigan, Colúmbia i Califòrnia Centrà els seus estudis en l’antropologia política, la societat primitiva i l’origen i l’evolució dels estats A Primitive Social Organization An Evolutionary Perspective 1962 establí els conceptes de banda, tribu, cabdillatge i estat com els nivells bàsics d’integració sociocultural Entre les seves obres cal esmentar The Hunters 1966, sobre la vida social dels caçadors-recollectors, i The Origins of State and Civilization 1975 El 1978, juntament amb R Cohen, edità Origins of the State the Anthropology of…

Feu treball de camp a Sud-àfrica i a l’Àfrica Central, on dirigí el Rhodes-Livingstone Institute 1942-47 És considerat el fundador de l’Escola de Manchester en antropologia social El 1940 publicà The Kingdom of the Zulu of South Africa dins African Political Systems , de M Fortes i E Evans-Pritchard, sobre el paper de les xarxes socials en la resolució de conflictes entre els zulús En la resta de la seva obra continuà treballant sobre temes com la lluita política, l’ordre, la llei i el control social en les societats tribals Cal esmentar Custom and Conflict in Africa 1956 —on…