Resultats de la cerca

Aquest terme fou introduït en l’antropologia per l'evolucionisme Actualment, tot i que no siguin acceptades les teories evolucionistes, hom continua parlant de societats primitives , malgrat expressions més neutres com les de societats indígenes, tradicionals , etc, que també tenen l’inconvenient de definir-se privativament o negativament i que tampoc no són capaces d’expressar la diversitat de pobles que inclouen, sovint tan diferents entre ells com en relació amb la societat occidental D’altra banda, les dades etnogràfiques desmenteixen la pretensió d’identificar…

En aquests contextos, la presència d’un profeta esdevé l’encarnació d’un missatge d’acord amb el qual els avantpassats o bé els poderosos estrangers haurien promès l’arribada de vaixells portadors de càrregues en forma de béns de les societats industrials Un element comú d’aquests cultes rau en l’experiència del fet colonial, les fortes diferències culturals, socials i econòmiques entre colonitzadors i colonitzats, i també en la introducció de la moneda i la mercaderia dins societats que havien estat de subsistència Els cultes de càrrega apareixen com a reaccions al…

El terme fou adoptat a la dècada dels quaranta a partir de la utilització que en feu M Herskovits La denominació en deixà de banda d’altres com economia tribal, economia primitiva o cultura material perquè reflectia un major interès en els temes teòrics B Malinowski fou el primer que mostrà un cert interès pel tema en The Argonauts of the Western Pacífic 1921 Una de les primeres preocupacions dels antropòlegs fou la d’establir la distinció entre, per una banda, l’economia i, per l’altra, la tecnologia i la influència ambiental per tal de centrar-se en les relacions entre persones, enlloc de…

Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l’intercanvi…

Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva…

Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi…

La influència dels moviments feministes en ciències socials ha aportat aquesta nova perspectiva d’anàlisi antropològica, crítica amb les deformacions que l’antropologia ha patit per la seva formulació androcèntrica Ha potenciat les investigacions sobre el paper de la dona a les diferents societats, aspecte que solia quedar fora de l’abast o de l’interès dels antropòlegs de les generacions anteriors També estudia les relacions entre gèneres i les formes en què aquestes s’han donat a les diferents societats i al llarg dels segles

A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual

El terme fou introduït per l’historiador EPThompson per a entendre les pràctiques de rebellió de grups subalterns als inicis del procés de modernització a Anglaterra, els quals es resistien a la imposició del model de mercat capitalista Posteriorment, aquesta idea fou desenvolupada per James CScott en el seu llibre The Moral Economy of the Peasant 1976

L’interès per la història social a la Gran Bretanya i l’escola de Les Annales francesa han estat orientacions decisives en aquest camp El contacte amb l’antropologia ha estat decisiu a l’hora de subratllar la importància de les manifestacions de les classes populars i de les parts ignorades de la vida d’aquestes societats per tal com no n'ha restat constància escrita Per la seva banda, la història ha facilitat a l’antropologia l’estudi del present en les societats complexes, on fins ara solament s’arriscaven a emprendre en sectors molt limitats i més o menys tancats