Resultats de la cerca

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…

El màxim representant nés Lévi-Strauss, l’enfocament del qual privilegia l’estudi de les relacions abans que els objectes sobre els quals aquestes s’estableixen El conjunt de constants relacionals és anomenat estructura social

Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984

Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el matrimoni…

Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva…

Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça els lligams…

Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual combaté a Birmània i a Borneo, estudià xinès i antropologia al Merton College d’Oxford, on es graduà Després de fer treball de camp entre els nòmades Penan de Sarawak 1951-52 i a Indonèsia 1954-55, des del 1956 fou professor d’antropologia social a Oxford, i el 1976 n'esdevingué catedràtic Entre les seves aportacions principals destaquen la introducció de l'estructuralisme francès a la Gran Bretanya traduí a l’anglès Structures élémentaires de la parenté , de C Lévi-Strauss , corrent que l’influí en l’atenció que prestà al parentiu…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…

Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…

L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l’antropologia física, i sovint utilitza les aportacions de la sociologia, la…