Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
dipes
Arqueologia
Vas per a beure, amb dues nanses.
El desxiframent del lineal B de les tauletes micèniques n'ha fet recular la data de l’ús i n'ha aclarit l’etimologia, puix que hi apareix com a nom i com a ideograma
el Bon Pastor
Arqueologia
Cristianisme
Atribut aplicat a Crist, partint de la paràbola evangèlica sobre el pastor que deixa les noranta-nou ovelles per anar a cercar l’ovella esgarriada, i d’altres passatges en què Crist mateix s’anomena pastor.
Aquest tema és un dels més antics i freqüents en la iconografia cristiana Crist hi apareix normalment dret, amb una ovella a les espatlles així a les catacumbes de Priscilla segle III, en diversos mosaics, com el d’Aquileia segle IV, en molts baixos relleus de sarcòfags paleocristians, en una cèlebre estàtua conservada als Museus Vaticans atribuïda al segle III Plàsticament, aquestes representacions depenen també del tipus del criòfor grec clàssic En canvi, el Bon Pastor dels mosaics del mausoleu de Galla Placídia, a Ravenna segle V, assegut i voltat d’ovelles, reprèn elements…
menhir
menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’…
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del…
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…
calze

Calze de ceràmica pintada de l’Àtica (segle VI a.C.)
© Musei Vaticani
Arqueologia
Vas, generalment proveït d’anses i de peu, fet de matèries diverses (argila, metall, vidre), sovint decorat o treballat, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia (on era anomenat Kýlix).
En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana
Trentino-Alto Adige
Divisió administrativa
Regió administrativa del N d’Itàlia, situada entre la Llombardia a l’W i el SW, el cantó suís dels Grisons a l’W, el Vèneto al SE i l’E i el Tirol austríac al N.
La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de…
els Abruços
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…
Gelderland

Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…