Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Wilhelm Dörpfeld
Arqueologia
Arquitectura
Arquitecte i arqueòleg alemany.
En acabar els seus estudis a l’acadèmia d’arquitectura de Berlín, participà en diverses excavacions arqueològiques a Olímpia i Orcomen, a Grècia, entre el 1877 i el 1881 Des del 1882, collaborà en els treballs arqueològics de Troia, primer, sota les ordres de Heinrich Schliemann 1882-90 i, després, n'assumí la direcció 1890-94 Publicà els resultats de les seves campanyes a Troia und Ilion ‘Troia i Ílion’, 1902 Fou en aquesta obra en què, a partir de l’estudi de l’estratigrafia i de la comparació dels materials troians amb els apareguts en altres jaciments grecs de cronologia…
Carl William Blegen
Arqueologia
Arqueòleg nord-americà.
Professor d’arqueologia clàssica a la Universitat de Cincinnati Ohio, dirigí diverses expedicions a Grècia per explotar el jaciment de l’antiga Troia, els resultats de les quals publicà en sis volums Troy Excavacions Conducted by the University of Cincinnati 1932-38 i altres treballs sobre aquest tema Troy and the Trojans 1963 L’any 1939 descobrí l’emplaçament del possible palau del rei Nèstor a Pilos The Palace of Nestor at Pylos in Western Messinia 1966 Del 1913 al 1927 treballà a l’American School of Classical Studies d’Atenes excavant diversos jaciments del Peloponès i contribuí…
moscatell
Viticultura
Varietat de raïm, els grans grossos i ovalats del qual, d’un color que va del groc pàl·lid al blau negrós, tenen un perfum i un gust dolç, lleugerament moscat.
Hom el conrea especialment a Itàlia, al sud de França, a Grècia, a Tunísia, a l’Alsàcia, al Tirol i a Hongria
William Henry Waddington
Arqueologia
Història
Política
Polític i arqueòleg francès.
Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879
malvasia
Viticultura
Raïm molt dolç i fragant, de grans grossos, tendres i ovoides.
És conreat especialment a la península Ibèrica, Grècia, Occitània i el sud d’Itàlia El nom prové del port del Peloponès de Monembasía , que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia La producció catalana de malvasia devia ésser poc important, car el 1403 hom n'importava de Creta, bé que sembla que, avançat el s XV, ja n'exportava a Anglaterra A Mallorca i a Garraf s’acredità el raïm dit malvasia de gra gros
Roland Martin
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Fou professor de la Universitat de Dijon 1946-66, director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études i professor de la Universitat de París I 1971-80 Especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de la Grècia antiga, dirigí, entre altres, les excavacions a la ciutat de Thásos Entre les seves publicacions cal destacar Recherches sur l’agora grecque 1951, Urbanisme dans la Grèce antique 1956, Manuel d’Architecture grecque I, Matériaux et techniques 1965 i L’art grec 1994
tolos
Arquitectura
Arqueologia
En el món antic, nom donat a una mena de construcció circular com la dels grandiosos hipogeus amb corredors i falsa cúpula de la civilització micènica tresor d'Atreu
.
Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans
sítula
Arqueologia
Vas metàl·lic, generalment de bronze, algunes vegades d’argila, en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.
La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses Hom desconeix el lloc d’on provenen hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures villanoviana s VIII aC i de Hallstatt i en el món egeu En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la…
fíbula
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han…