Resultats de la cerca

Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació

El desxiframent del lineal B de les tauletes micèniques n'ha fet recular la data de l’ús i n'ha aclarit l’etimologia, puix que hi apareix com a nom i com a ideograma

Aquest tema és un dels més antics i freqüents en la iconografia cristiana Crist hi apareix normalment dret, amb una ovella a les espatlles així a les catacumbes de Priscilla segle III, en diversos mosaics, com el d’Aquileia segle IV, en molts baixos relleus de sarcòfags paleocristians, en una cèlebre estàtua conservada als Museus Vaticans atribuïda al segle III Plàsticament, aquestes representacions depenen també del tipus del criòfor grec clàssic En canvi, el Bon Pastor dels mosaics del mausoleu de Galla Placídia, a Ravenna segle V, assegut i voltat d’ovelles, reprèn elements…

El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…

El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’…

Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del…

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…

En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana

Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el…

El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…