Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
cippus
Arqueologia
Columna curta o pilar quadrangular de pedra destinat a contenir un document escrit.
A Roma l’empraven per a senyalitzar camins, límits i fronteres i per a gravar-hi una inscripció honorària, votiva o funerària per a commemorar un ciutadà illustre, una deïtat o la memòria d’un difunt, respectivament en aquest últim cas el cippus era en forma d’ara o semicilíndric cupa
geòglif
Geòglif del Gegant d’Atacama (Gigante de Tarapacá, Xile)
Viva Iquique (CC BY 2.0)
Arqueologia
Esoterisme
Figura gravada a la terra que pot ser un indici de la presència de vestigis arqueològics o de fenòmens estranys.
càlat
Arqueologia
Entre els grecs i els romans, cistella (i també recipient de metall o de ceràmica) de forma troncocònica, anomenada també barret de copa.
La ceràmica ibèrica generalitzà de manera extraordinària la producció d’aquest tipus de recipient entre els segles II-I aC Fabricat en el torn de terrissaire i cuit a alta temperatura en forns de cocció oxidant, s’emprava per al transport de les mercaderies mel, cera, etc que els ibers intercanviaven amb els comerciants romans
columbari
Columbari al sepulcre dels Escipions, Roma
Arqueologia
Edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.
Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració
cardo maximus
Urbanisme
Arqueologia
En les ciutats i els campaments romans, via central longitudinal, orientada de nord a sud, travessada perpendicularment pel decumanus.
Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels
cardial
Arqueologia
Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines com la Cardium edule
, procediment amb el qual es feien decoracions de motius diversos.
Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC
capada de moro
.jpg)
Vista de la capada de moro de son Catlar (Ciutadilla)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arqueologia
A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica; les dimensions més freqüents són d’uns 60 cm d’alçària, 50 d’amplària i 40 de fondària.
La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors
crater
Arqueologia
Vas grec de grans dimensions on hom barrejava l’aigua i el vi.
Segons les seves característiques externes més marcades, hom parla de craters de columnetes, de volutes, de calze i de campana