Resultats de la cerca

Com a professió, els estats tendeixen a reglamentar-ne l’exercici, especialment per dur a terme les excavacions

Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-…

A Etrúria les cistes foren també d’argent, decorades amb relleus o incisions Al Laci acostumaven a tenir forma ovalada o quadrada, i eren corrents durant el s III aC, com la descoberta a Preneste, una de les més famoses Els prehistoriadors han donat aquest nom a un tipus de tomba de planta rectangular, feta amb quatre lloses dretes i amb una altra que fa de tapa, i que recorden una capsa Són típiques de la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits , bé que sovint es confon el nom de cista amb els petits dòlmens A Catalunya es troben també abans de la cultura megalítica, com…

Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les representacions figurades…

A Roma l’empraven per a senyalitzar camins, límits i fronteres i per a gravar-hi una inscripció honorària, votiva o funerària per a commemorar un ciutadà illustre, una deïtat o la memòria d’un difunt, respectivament en aquest últim cas el cippus era en forma d’ara o semicilíndric cupa

La ceràmica ibèrica generalitzà de manera extraordinària la producció d’aquest tipus de recipient entre els segles II-I aC Fabricat en el torn de terrissaire i cuit a alta temperatura en forns de cocció oxidant, s’emprava per al transport de les mercaderies mel, cera, etc que els ibers intercanviaven amb els comerciants romans

Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració